No em puc creure que en 2019 se celebra una suposada tradició que tortura a uns animals innocents, que gent es reunixen simplement per a veure com es tortura a un animal i que després aplaudisquen.
El que em pareix més increïble inclús és que esta tortura es realitze perquè hi ha la suficient gent que veja eixa barbaritat i que no s’aplique cap llei que protegisca a estos animals. No m’agrada la idea que quan un Italià, Francés, Portugués em pregunte per la meua nacionalitat el més probable que pensen primer és que estic retrasat i m’agrada torturar animals.
L’avanç és gradual. Tal vegada falten dècades perquè els nostres néts s’horroritzen de com era l’Espanya de la Tauromàquia, com ens horroritzem hui. Però arribarà.
Sergio C 3º ESO