P: Quines eren les teues condicions de vida a Àfrica?
R: Jo era la persona de la meua família que la sustentava, realitzava moltíssimes i duríssimes labors domèstiques. També em feia càrrec de l’educació dels meus fills sense l’ajuda del meu marit mentre ell treballava tot el dia fora de casa. El més important era que jo contribuïa també econòmicament a la família amb treballs molt malament pagats. Poques vegades eixia de casa si no era per a comprar, ja que no tenia suficient temps amb totes les coses que havia de fer.
P: Quants menjars realitzaves al dia?
R: Afortunadament, feia tres menjars al dia. Però hi havia vegades en les quals el menjar ens faltava.
P: Quans germans tens?
R: Tenia huit germans i tots havíem començat a treballar des dels 8 anys. Lamentablement, quatre dels meus germans, dues xiques i dos xics, van morir a causa de malalties i falta d’aliment.
P: De què treballaves?
R: Treballava recollint dacsa en el camp d’un home important al meu poble. Aquest home era tota una façana, per fora tractava molt bé a la gent però als seus empleats els maltractava, inclús va arribar a violar a dos dones les quals no eren empleades seues. Jo havia tingut molta por i vaig voler renunciar, però vaig recordar que si ho feia no trobaria un altre treball en el qual em pagaran més del que en aquell feia. Vaig tindre sort i no em va passar res. Va haver una època en la qual aqueix home va canviar un poc, però a les dones que treballaven per a ell, les continuava tractant d’una forma diferent que als homes. No hi havia justícia ni igualtat entre el dos gèneres a l’hora de treballar.
P: Cobraves menys per ser dona?
R: Lamentablement sí. Era molt evident, ja que també a les dones no ens donaven el mateix material per a treballar que als homes o inclús cap ferramenta. I nosaltres treballaven moltes més hores a pesar que aqueix home sabia que teniem família de la qual tindre cura.
Adela C. i Adrián R. 4t ESO