P: Per què va decidir dedicar-se a la política?
R: Perquè fa molts anys jo pertanyia a grups, en aquest cas jo anava a Juan XXIII, estava en un grup d’estudiants, un grup d’alumnes, sempre he cregut, sempre m’ha agradat i pense que la política és una de les formes en que es pot ajudar molt a les persones des d’un ideal. En el meu cas en un ideal d’esquerra, però cada un té la seua ideologia, i pense que és una forma bonica d’ajudar a la gent.
P: Quants anys porta vosté en la política?
R: Jo porte com a regidor des de l’any 
2003, 9 anys, i com a diputat un any, com a diputat provincial, abans era del partit, però era de base.
P: Què és el més difícil de la seua professió?
R: La quantitat d’actes i llocs on has d’acudir i quan eres u, quan estàs a soles, se multipliquen. Perquè per exemple en un partit que són molts, se poden repartir la faena. En la mesura de les meues possibilitats, jo vull i dec anar a tots els actes que se me convida com a diputat, però això té un coste, i quin és, doncs que jo no veig tot el que vull a la meua dona ni als meus fills, que són la part que més pateix l’absència o la presència meua en la política.
P: Conjuga bé el seu treball amb la vida familiar?
R: Com acabe de dir-te en la mesura del que puc sí, on hi ha actes en els que puc portar-me als meus nanos i a la meua dona, però hi ha actes en els que no me’ls puc portar.
Però per exemple l’any passat em convidaren a la entrada de «moros i cristians», aleshores me’ls vaig dur, perquè era un acte on podia estar en ells.
P: Cree vosté que té un treball dur? I comparat amb els altres treballs?
R: Jo crec que sí tinc un treball dur, encara que això també té a veure en les ganes que tu tingues de treballar. A mi m’agrada treballar i jo en aquests moments treballe a la Diputació i a l’Ajuntament de Burjassot. Ací estic a soles em toca clonar-me i multiplicar-me tant com reunions o comissions hi ha. Jo considere que si treballe molt, al menys, jo treballe molt, ho tinc claríssim i m’agrada el que faig tot i que això a vegades és dur.
P: L’ambient del seu treball, es sent bé amb els seus companys?
R: Bé, treballe a soles en el meu grup, però la relació amb els meus companys de la diputació és correcta, una cosa és la relació humana
i un altra és la relació política. Que jo els vote coses en contra i els em voten coses en contra, no lleva per a que humanament es puguen dur bé.
P: Vosté que pensa de l’actuació dels polítics en com han intentat treure Españya de la crisi?
R: Jo crec que els polítics han dut a Espanya a la crisi, per tant quan u és part del problema, també ha de ser part de la solució. En estos moments
els polítics som els que manen i tenen la capacitat de fer i desfer i de nosaltres, ha de venir la solució.
P: Quan cobra vosté?
R: Jo cobre 3100 euros.
P: Senyor Emili, quant costa un café?
R: A mi em cobren 1’10 euros, i en el café del costat de ma casa un café amb llet 1’30 euros.
P: Ha muntat vosté alguna vegada en metro, bus o tramvia?
R: Si, de fet ara que ve bon temps vinc moltes vegades en tramvia i… quant tinc més temps, me’n vinc caminant des de ma casa, em costa 55 minuts justs. Però si, he muntat en metro, bus i tramvia.
P: Els inmingrants indis o xinesos, paguen menys impostos que els espanyols? Si és així, per què?
R: No, això és un bulo, és important que tingau en compte que la xenofòbia o el racisme ve pel desconeixement o la ignorància, s’ha generat aquest “bulo”, però això és fals. El que passa en una empresa, ja siga xicoteta o més gran, és que a tu et deixen cinc anys que tingues pèrdues i durant eixos anys no pagues impostos, però als cinc anys de perdues com generes un cost social per a l’Estat, et fan elegir o tens guanys o tanques l’empresa o el negoci. Aleshores, això és el que fan, obrin i als cinc anys, si no tenen guanys, tanquen i obrin altre nou. Però això no sols el fan a soles els xinesos, els indis, etc, no, això també ho fan els espanyols.
P: Amb la situació que passem ara mateix a Burjassot i damunt el seu partit està en l’alcaldia li pregunte: Viu a Burjassot, té fills i amics ací? Coneix de prop la situació del poble?
R: Sí, visc a Burjassot, just al costat de l’Ajuntamen. També tinc dos fills, que van a un col.legi a Burjassot, La Fontaine, i els meus millors amics són de Burjassot. Jo vaig nàixer a Burjassot, doncs tota la meua vida hi és al poble.
Per desgràcia, conec molt bé com està la realitat econòmica del nostre poble ja que sóc el regidor d’Hisenda, i no és molt bona, la veritat.
P: En què consistix el seu treball en política? Què fa? Què és allò millor que ha fet?
R: Et vaig a distingir les dues figures que sóc: diputat i regidor de Burjassot. Com a regidor, sóc el responsable de les finances del Municipi de Burjassot i el que estem fent és elaborar el presupost per aquest any i el Pla Econòmic Financer, per a solventar aquest moment puntual de crisi pels anys 2012, 2013 i 2014. I com a diputat provincial, jo em dec als ajuntaments on el meu partit té l’alcaldia o pertany a l’equip de govern i des d’ací es repartixen els diners que venen o bé d’Europa, o bé de Madrid, o de la Comunitat Valenciana.
La meua tasca més bonica, és poder decidir a quines partides dediquem més diners, per exemple sabeu que a Compromís portem com bandera l’educació i els serveis socials, doncs eixes partides seran les que reban més consideració en els presuposts. Des de la diputació ajudar a les ONGs o asociacions de malalts mentals, malaties rares, esports, … que demanen ajuda i decideixes on van els diners.
P: Quina funció desenvolupa vosté en la Diputació?
R: Sóc el cap del meu grup, i estic en totes les comisions i organismes, també treballe en Alfons, El Magnànim, que és la que duu tota la part de cultura de diputació, on prenem les decisions de quins llibres publicar, que obres fer, totes eixes coses.
P: Quants diputats són? Quants n’hi ha per municipi?
R: Som 31 diputats. No hi ha un mínim, depenent del nombre de vots que té una comarca li correspon més o menys diputats, per exemple, ara la que més diputats té és la comarca de l’Horta, perquè aquesta és on està la ciutat de València..
P: Li agrada treballar com diputat?
R: Sí, perquè et dóna un coneixement del món de la política que és distint al que obtens com regidor.
P: Quan va ser elegit diputat, com es va prendre la decisió?
R: Va ser una decisió molt important i després amb molt d’orgull i molt d’ honor, perquè que tots els teus companys decidisquen que havia de ser jo per un únic lloc que n’hi havia, imagineu… Molta alegria i molt d’orgull.
P: Com ha arribat a aquest càrrec tan important?
R: Presentant-me a Burjassot, sent elegit com a regidor i després els meus companys decidiren que el diputat havia de ser jo, supose que per curriculum, activitat política, pertanyença a moltes comisions, etc.
P: Quins són els requisits per ser diputat?
R: Ser major d’edat, presentar a un partit polític i per tant eixir i una vegada elegit que els teus companys et voten.
P: Vostés controlen que es gasten les subvencions que donen en això mateix per a que es dóna?
R: Sí, perquè a més de donar els diners exigim al que els ha rebut que justifique en què s’ho han gastat , i si la justificació de l’ingrés no correspon amb allò que s’havia d’haver gastat, hi ha una sanció, que és retornar els diners.
P: Quines coses més importants fa un diputat en el seu càrrec?
R: La cosa més important és treballar, però també ací et conviden a molts actes i has d’anar en representació del meu partit com: inaguracions, obres de teatre, otorgacioncs de beques, etc. També pensem que quan a algun poble tenen actes o bé cap problema a la gent li agrada que el seu diputat estiga present i per tant estic obligat a anar.
P: Quin càrrec té vosté en el seu partit?
R: Jo no tinc cap carrec, sóc un militant normal, de base.
P: Quines millores ofereix?
R: Nosaltres som un partit que focalitzen les nostres actuacions bàsicament en l’educació, parle a nivell local. A nivell autonòmic és altre rotllo per competències, perquè a nivell local no tenim competències en hospitals, per tant jo no puc dir: “A Burjassot vaig a fer un hospital” perquè no tinc competència. Però sí que des del punt de vista de l’educació, en els serveis socials, per a nosaltres és fonamental ajudar en estos moments a qui més pateix la crisi. Per tant, la meua ideologia és ajudar més a aquesta gent en detriment de qui més té, que són afortunats i per tant són els que menys han de rebre.
P: Els polítics manifesten obertament que els agradaria un augment de la natalitat, si això és veritat, per què no posen guaderies en els centres de treball o en els pobles de manera gratuïta?
R: Si de mi depenguera jo faria més guarderies i ajudaria a fer més guarderies, a més a més, és de tots sabut que la segona guarderia que existix a Burjassot va ser perquè el meu company i jo exigirem, en l’anterior equip de govern, que es fera, sino Burjassot tindria una única guarderia pública.
P: Hem escoltat en les notícies molts casos de corrupció, quan agafen a un polític, què es fa? Si són diners, el tornen?
R: Quan a una persona l’agafen furtant diners, té una condemna, siga o no siga polític, però si és polític tens un “plus” de sanció, perquè tens al teu abast un “plus” de legitimitat, per tant, les condemnes són més fortes si eres polític.
P: Per què va decidir dedicar-se a la política?
R: Perquè fa molts anys jo pertanyia a grups, en aquest cas jo anava a Juan XXIII, estava en un grup d’estudiants, un grup d’alumnes, sempre he cregut, sempre m’ha agradat i pense que la política és una de les formes en que es pot ajudar molt a les persones des d’un ideal. En el meu cas en un ideal d’esquerra, però cada un té la seua ideologia, i pense que és una forma bonica d’ajudar a la gent.
P: Quants anys porta vosté en la política?
R: Jo porte com a regidor des de l’any 2003, 9 anys, i com a diputat un any, com a diputat provincial, abans era del partit, però era de base.
5.Cree vosté que té un treball dur? I comparat amb els altres treballs?
Jo crec que sí tinc un treball dur, encara que això també té a veure en les ganes que tu tingues de treballar. A mi m’agrada treballar i jo en aquests moments treballe a la Diputació i a l’Ajuntament de Burjassot. Ací estic a soles em toca clonar-me i multiplicar-me tant com reunions o comissions hi ha. Jo considere que si treballe molt, al menys, jo treballe molt, ho tinc claríssim i m’agrada el que faig tot i que això a vegades és dur.