Hem convidat una dona d’ Afganistan que ens parlarà de la situació de desigualtat de gènere en el seu país, on va nàixer i créixer fins fa pocs anys.
P: Hola Yasmin, ens agrada poder parlar amb tu. Pots explicar-nos què penses del teu país?
R: Sí, és clar. Jo vaig crèixer en Kabul, la capital d’Afganistan. És un lloc on viuen milions d’habitants i té zones realment precioses que són molt visitades per turistes; però després hi ha altres on es veu la realitat de la situació social i política.
P: Què et va animar a venir a Espanya?
R: La seguretat. En Afganistan tens por d’eixir al carrer i que d’un moment a l’altre sigues una víctima més que passa a la història del terrorisme i la guerra. A més de que en el meu país no podia pagar-me una vida jo sola.
P: I açò per què?
R: Donç les dones no poden treballar i per tant jo tenia que viure amb els meus pares. En sa casa els homes treballen i les dones cuiden dels fills i dels homens, quasi com esclaves.
P: Pots explicar algunes de les restriccions que es dirigeixen a les dones en Afganistàn?
R: En el meu país, les dones no poden eixir sense un familiar de sang o sense el burka, que és açò que porte posat. Tampoc podem usar sabates de taló alt per a que el soroll no excite a cap home en els carrers. Inclòs està prohibit parlar en veu alta, perquè cap desconegut pot escoltar a les dones. I sense incloure moltes més restriccions que fins i tot em donen vergonya per formar part de la meua infantesa.
P: I per últim, pots explicar-nos el que penses d’aquesta situació?
R: Jo pense que és un retorn a la vida en les cavernes. Mostra com les persones són, per dins, éssers amb un pensament primat. Sense una moral en comú, com podem avançar? Si no respetem a les persones per condicions físiques o de gènere, cóm anem a humanitzar-nos?
Moltes gràcies Yasmin, amb aquestes preguntes ens acomiadem i ens quedem a reflexionar sobre les teues paraules. Adèu!
Yasmina G. i Ashly M. 4t d’ESO