Penses que qualsevol persona capaç de processar amor per un gos és bondadós? Que té tant amor que donar que s’ha habilitat per a poder amar un gos?
Arthur Schopenhauer va dir: «Qui és cruel amb un animal no pot ser bona persona.» Es va equivocar. Durant la Segóna Guerra Mundial el III Reich d’Alemanya Adolf Hitler creà una llei que protegia als animals mentres ell masacrava a milions i milions de jueus. Replanteja’t una altra vegada el que va dir Schopenhauer, busca la lògica ell deia una frase a l’aire cada un podia especular sobre eixa mateixa; té lògica? Ajudar un animal quan el teu pròxim ho passa malament? En 2014 durant l’onada d’expansió de l’ebola, el virus letal que es va portar a milers i milers de persones, el govern espanyol va decidir sacrificar un gos que cabia la possibilitat d’estar infectat, açò va provocar en la gent tanta indignació que acabà en una vaga.
Ens preocupen pels animals… perfecte, però no té lògica si no fas el mateix per altra persona. Què mèrit té plorar per un gos si eres incapaç de cuidar al teu igual; estendre la mà al senyor que dorm en el teu portal a l’hivern; al que demana almoina en el metre; a qui et demana un paquet d’arròs enfront del Mercadona. Quin mèrit té anar-te’n a l’Àfrica a ajudar els malalts i necessitats si ets incapaç d’ajudar a l’home que remou el fem en què segurament va tirar quelcom?
Ajudar s’ha convertit en una forma de “postureo”? Som tan hipòcrites que ajudem per publicitat pel què diran? On queda la bondat, l’honradesa? On queda això que ens fa cridar-nos humans? Esquivant el toll per a anar al riu… així vivim, res d’ètica, ni empatia només jo i el que diran mentres per la finestra si mires bé, voràs al senyor que a la nit quan tots estiguen dormits inclós tu, traurà la manta i dormirà en el replanell.
És més que obvi que no tot el món et caurà bé, ni ens portarem bé , a l’igual que és obvi la diversitat, el que no és tan obvi és la nostra tolerància, EMPATiA, i humanitat.
Donar la mà, posar el teu gra de sorra comença a casa, hi ha que donar la mà a TÒRCER i donar-li més importància a qui ho necessite o açò suposarà un CATACLISME tocarem fons i perdrem això que ens diferència d’un animal, això que fa que una serp no reconeixca al seu germà o que una rata es menge a sa mare quan té fam.
Trobar eixe heroi que amaguem tots per dins, eixa persona que deixa una moneda en el sol per a que després li done sort a altre, creem una a cadena de favors.
Plorar en un gos tindrà lògica sempre i quan abans de creuar el carrer ajudes a eixa senyora major que va massa lenta o carregada a creuar, tindrà lògica quan alces a eixe que es caurà just en la vora d’enfront perquè va molt bufat, sempre i quan sigues capaç de seguir volent a la teua neboda després de que es cague damunt i es restregue la caca.
Un mandament : «ama al teu prògim com a tu mateix”