Segons un estudi del Consell Valencià de la Joventut realitzat el mes passat, el 46,5 % dels jóvens asseguren haver patit depressió, el 80 % estrés i el 73 % ansietat, però només el 19% de la joventut valenciana recorreria a ajuda professional en cas de patir ansietat i només un 11% ho faria en situacions d’estrés.
I pér si no fóra poc, en el món sencer, una de cada quatre persones té un trastorn mental segons les dades de l’OMS.
Aleshores, és encara un tema tabú en els nostres dies?
Les estadístiques no mentixen i parlen per si soles. És lamentable, però ha hagut de vindre una pandèmia perquè d’una vegada per sempre es començara a visualitzar les malalties mentals, perquè arran del covid els casos s’han triplicat, com si fóra una plaga de què pocs parlen. Este tabú que continua existint en el tema de les malalties mentals és com una perillosa cortina de fum, que prompte o tard cal llevar, perque acceptar la nostra vulnerabilitat en compte de tractar d’ocultar-la és la millor manera d’adaptar-se a la realitat.
Clar, per a aconseguir açò primer és necessari fer una anàlisi des de l’arrel del problema, que part des de diferents causes, ja siguen culturals o socials. Les persones, acceptem amb naturalitat tindre una malaltia física, no ens sentim culpables per això; ho compartim, ho expressem, ens entenen i amb això obtenim suport dels altres, i ens sentim alleujats i acompanyats.
Tots escoltem persones parlant de les seues malalties com a part de les conversacions diàries i naturals en la seua vida. No obstant això estar amb algun problema psicològic o mental, en general ens avergonyix, ens sentim dèbils, inferiors, culpables, incapaços… i ho ocultem.
És important aclarir que estos trastorns no es produïxen per debilitat emocional i tampoc són propis de persones sentimentals que exageren les emocions. Són malalties i han de tractar-se com a tal, perquè els símptomes són conseqüència d’una alteració biològica en les substàncies que regulen el funcionament cerebral.
Així mateix, si una malaltia del cor pot fer que el pacient tinga dolor en el pit, una malaltia de la ment fa que el pacient pense de manera estranya, perceba coses que discrepen amb la realitat i/o actue de forma singular. Els símptomes es presenten de manera diferent però ambdós patixen un problema de salut i requerixen tractament.
Els estereotips són com una embena que tapa els ulls de la societat, que provoquen que les persones hagen de viure darrere d’una màscara per a tapar les seues llàgrimes i el seu dolor. A vegades, darrere d’un bonic somriure hi ha una persona patint, què esta lluitant grans batalles contra si mateix.
Per això, des d´aquest article vull animar a tot aquell que es sent trencat per dins a demanar ajuda, vull que sàpia que no ha de lluitar només, que hi ha persones qualificades que li poden ajudar.
“Estar enganyat i espantat et farà asfixiar. Ser honest amb tu mateix i responsable et farà respirar”.Màximament Lagacé.
També vull animar a la visualització de l’assumpte i que 
es faça més fàcil l’accés a l’ajuda. Perquè desgraciadament, la salut mental en la sanitat pública no està ben gestionada i no s’invertix en ella. És necessari que hagen més psiquiatres i psicòlegs dins de la sanitat pública perquè les persones que ho necessiten i no poden permetre’s anar a una clínica privada puguen ser ateses.
“Si estàs deprimit i ansiós, el principal que vull dir-te és: el teu dolor té sentit. Té sentit. No eres una màquina amb parts rotes. Eres un ser humà amb necessitats insatisfetes. No deixes que ningú et diga que estàs boig o trencat. Mereixes amor i suport pràctic”- Johann Hari.
Sara Quesada
4t ESO