S’ha descobert que la mostra més antiga, va aparéixer en la península ibèrica, concretament en la necròpolis de Puntarrón (Beniajàn) molt a prop de la capital murciana i es conserva al Museu Arqueològic de Múrcia.
La funció d’aquest és el seu ús com a recipient per a beure i mantindre l’aigua freda.
El principi del funcionament és el següent: l’aigua dins dels porus de l’argila es filtra i en contacte amb l’exterior, s’evapora produïnt un enfriament. Per això, la clau de l’enfriament està en l’evaporació de l’aigua.
En algunes regions, abans d’utilitzar-lo per primera vegada, es cura deixant-lo durant un par de dies ple d’aigua i amb un poc d’anís. En zones de litoral, per a curar el fang s’ introduïxen alguns cantos marins per la boca de carrega, es deixen en l’aigua uns dies i es renta bé per a que no hi haja regust a sal.
En 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta de la Universidat Politécnica de Madrid van fer un model matemàtic per a una botija esférica.
2 ecuacions descriuen el procés:
on:
V = volum d’aigua
t = temps
C p = capacitat calorífica de l’aigua
T = temperatura de l’aigua
T g = temperatura del aire
T s = temperatura de la superficie de l’aigua
a = àrea de la superficie externa de l’aigua
4 π r 2 = àrea de la superficie total de la botija
s = àrea de l’aigua en contacte amb l’aire
λ ω = calor de vaporització de l’aigua
h c = coeficient de convecció
f ⋅ ϵ ⋅ σ = coeficient de radiació de calor
U = coeficient de transmisió de calor de l’aigua
K ′ = coeficient de transferència de masa per a l’aigua
H s = humitat de saturació
H = humitat l’aire
José Javier Díaz. 4t ESO.