Hem entrevistat a Raúl García, ex treballador de Canal 9. 23 anys al servei de la Televisió Pública no han sigut prou per estalviar-li l’acomiadament.
Raúl va vindre acompanyat per altres companys: tècnics i també periodistes, que ens vam ajudar a fer-nos una idea del que ells pensaven de l’ERE de Canal 9.
1.Com creu que afectaran els acomiadaments a l’eficàcia de Canal 9 ?
Els acomiadaments estan afectant la producció des del primer dia. En aquests moments s`ha reduït la producció informativa i les cobertures tant de radio com de televisió, també l’actualització d’informació en el portal multimèdia. A més a més, la programació no
informativa dels tres canals de televisió s’està fent com pel·lícules i redifusions de programes antics, alguns emets ja fa 10 anys. La plantilla que continua activa realitza tan sols el 2% dels programes que emet actualment Canal Nou.
2. Creu que aquesta mesura de l’ERE serà efectiva?
No és efectiva per a millorar els serveis ni per a aconseguir un estalvi substancial, significatiu, per a la
Generalitat. Ja que la part principal del deute generada per RTVV, 1.200 milions d`euros els assumeix la Generalitat i com màxim es notaria un estalvi d’uns 20 milions no abans de 2015. Però a la Generalitat, al PP, i a la direcció de RTVV no els importa l’efectivitat econòmica, ja que el seu objectiu és privatitzar per a continuar destinant diners a empreses afins. De fet, el deute de RTVV s`ha produït sobre tot per la producció externa, el pago de més de 350 milions d’equips de futbol (València i Villareal, fins i tot) 22 milions per a retransmetre la fórmula 1 o 14 milions de la visita del Papa, allò és el salari de més de 10 anys de tots els treballadors acomiadats.
3.Creu que la política ha influït en aquests acomiadaments ?
És obvi, pel comentat en la resposta anterior. Hi ha una voluntat de privatització per part del Partit Popular. Després de gestionar mal allò públic, ara decideixen privatitzar-lo per a continuar desviant diners públics a empreses afins. No té res a vore en una millora del serveis als ciutadans valencians.
4. Què mesura prendria vostè per solucionar aquest problema?
Estem mobilitzant-nos per fer arribar a la societat la necessitat d`uns mitjans públics i plurals, que potencien la llengua pròpia i la cultura. Però també hem acudit als tribunals per a que declaren nul l’ERE i readmitixen als treballadors. A partir d’aquest moment és deuria pactar un pla que fóra viable RTVV, mantenint els llocs de treball, però gestionant amb rigor i estalviant al màxim. També potenciem la producció pròpia, intentant guanyar audiència per a augmentar ingressos per publicitat.
5. Vostè creu que està sent substituït per altra persona en més poder polític?
Anem a ser substituïts per altres persones, per altres treballadors, perquè així ho ha decidit gent en poder polític, el Partit Popular i la seua voluntat privatitzadora.
6. Va estar molts anys de preparació o estudi per a aconseguir el seu lloc de Canal 9 ?
Jo vaig estudiar 5 anys de tècnic electrònic, després vaig estar treballant 2 anys i mig en una empresa preparant-me per a Canal 9. Molt de temps? No sé si és molt de temps, anys. Les titulacions normals, són titulacions mitges i superiors, i després preparar una oposició que és important i és la gent a qui estan tirant, la gent que va preparar eixes oposicions i que verdaderament es va guanyar el seu lloc de treball.
7. Com es sent davant de tota esta situació ?
Malament, em sent maltractat, humiliat, em sent indignat, jo he treballat durant 23 anys i mig donant-ho tot i crec que ha sigut una forma d’acomiadar-me molt lletja, jo crec que cap persona es mereix ser acomiadada així. No ens han donat una explicació de perquè hem sigut acomiadats, tan sols de sobte un dia arribes a casa i et trobes un correu que diu que has sigut despatxat, et fa sentir molt malament. A més pensàvem que una oposició que havíem guanyat tenia un valor per a quelcom, però ara resulta que no val per a res.
8.Vosté també estaria disposat a encadenar-se en senyal de protesta?
Clar que sí, cal seguir mobilitzant-nos, lluitant i no podem consentir que ens continuen enganyant i estafant.
9.A què es dedicarà ara?
Jo em vaig a dedicar a buscar ocupació, perquè jo no servix per a estar parat, així que a buscar ocupació, intentar formar-me un poc més. I per descomptat mobilitzar-me en la mesura que siga possible i correcta. I la denúncia està posada perquè creiem que hem sigut despatxats d’una manera injusta. Igual algun tribunal ens donarà la raó, però a pesar de tot continuarem lluitant i mobilitzant-nos. Que això costarà anys, cal ser constant i ja està.
10. Creu que es just que queden els que tenen menys antiguitat, encara que estan més preparades les persones que han acomiadat?
Creguem que hi ha que establir un sistema just i equilibrat en qualsevol procés de selecció de personal per evitar arbitrarietats. En la nostra empresa, el més just, haguera sigut respectar el criteri d`haver aprovat una oposició, ja que fins i tot en les primeres, es respectarem la igualtat, el mèrit i la capacitat dels treballadors que finalment aconseguiren el lloc de treball. La forma en que se’ns ha acomiadat ha sigut totalment injusta i arbitrària. L`objectiu ha sigut que es quedara la gent més a fi a la direcció. En el cas del departament tècnic, acomiadar al màxim de treballadors perquè així hi ha més oportunitat de negocis per empreses privades que ens substituiran.
Un dia com qualsevol altre, ens vam disposar a descobrir la veritat sobre la nostra televisió, Canal 9, eixe canal que havien vist des de xicotets, i que a poc a poc vèiem desfeer-se sense saber per què, però ara tot és diferent, ara som conscients dels errors comesos pels directius de Canal 9 i de les meseures injustes que estan duent per enmendar eixos errors, mesures que únicament perjudiquen a les persones que li han dedicat la seua vida a Canal 9 i que d’un dia per altre s’han vist al carrer sense cap explicació. El més trist de tot això és que el lloc de treball que tant esforç va costar aconseguir després de superar unes
oposicions, per exemple les de 1989, els ha sigut arrebatat per unes quantes persones en diners per unes quantes persones en poder i diners que segons en deia la nostra entrevistada, anteponen un cotxe car a les vides de tots eixos treballadors, que l’únic que han fet és portar endavant aquesta televisió.
I per tota aquesta situació, una dona ha decidit encadenar-se a Canal 9 en senyal de protesta representant a tots els treballadors que han sigut acomiadats injustament, i en especial al seu marit. Està al carrer des de les deu del matí fins les sis de la vesprada, que a pesar de ser molt dur, perquè no menja pràcticament en tot el dia, els ànims i l’ajuda dels seus companys de treball i dels propis treballadors de Canal 9 li donen forces per continuar suportant les fredes temperatures i a combatre el cansanci. Una frase molt important que va destacar aquesta dona és: “Si mor la televisió pública, mor tot també”, i sincerament si tot pel que els valencians lluitem i ens ha costat tant de temps i diners portar endavant, per què estem deixant que “quatre rics” s’apropien del resultat del nostre esforç?, no és just que les persones que han estat tota la seua vida treballant perquè els valencians tinguem la nostra televisió, eixa que ens representa a tots es vegen ara al carreri el pitjor de tot, és que el resultat de tots aquests acomiadaments provocats per una mala gestió termine acabant en Canal 9. Perquè si no som capaços de defendre el que és nostre, el que hem guanyat a pols, què ens queda? Resignar-nos i deixar que el poder polític o econòmic supere al treball i la dedicació de cadascú de nosaltres?