Nascut a Xàtiva , en una família de malnom Botifarra va debutar en els carrers de Xàtiva amb catorze o quinze anys amb cançons populars que va aprendre per la seua iaia materna.
Després va començar amb el grup Sarau i durant la dècada dels huitanta va aprendre més de cinquanta.
I des d’ahí fins l’actualitat s’ha convertit en una part molt important de la cultura de transmissió oral.
Amb una personalitat acollidora, tranquil·litzadora i divertida aquest cantaor de la Comunitat Valenciana ens conta com va arribar fins ara.
P: Quant de temps porta en aquest tipus de música ?
R: Fa 40 anys tinc 55 i vaig començar quan tenia 15 any, vaig començar cantant pels carrer. Fa 40 i …, tota la vida cantant.
P: Quan era com nosaltres quin tipus de música escoltava?
R: Què quina m’agradava en aquell temps? M’agradava: Medina Azahara, Alameda,… M’agradaven sobretot els grups; després no me’n recorde, a mi també m’agradava la música moderna, com a tots. Quins grup havien entonces? Els Brincos, Los Diablos, … recorde que cantava “ Ana Maria se fue…” també ja m’agradava la música tradicional; com ara la música andalusa, Triana, etc.
P: Com va arribar a interessar-li aquesta música ?
R: Des del dia 14 d’agost, que és la fira de Xátiva, ahí va començar. Després quan vaig terminar la mili (que vaig fer-ho a Ceuta), vaig entrar a un grup de danses que es deia Sarau. (a Sararau va la gent cantaora de 30-35 anys ) els dissabtes per la vesprada i els diumenges ens dedicàvem a anar pels pobles de la comarca de l’Alcúdia a recollir caçons de la gent major i d’ahí a tot aquesta bogeria i interés.
P: Com se li va ocòrrer recuperar aquestes cançons?
R: Doncs una bogeria com un altra, quan tenia la vostra edat jo pensava que era una “xiquillada” i se’m passaria, però no, açò és una droga per a mi. I no ho sé però se’m va ocòrrer. Per això, després de que aquella gent va deixar de gravar i anar als pobles jo vaig continuar, de fet encara hui recupere coses.
M’agrada veure els records que els trauen les cançons; m’encanta quan me’l conten. Ara tinc uns cassetes que vaig gravar a la gent major perquè estem digitalitzant i no els vull perdre.
P: Quin tipus de públic va a veure’t?
R: Públic variat. Vaig anar a veure a Emilio Solo: havia públic de la meua edat 50, de la vostra edat, xiquets i això és un ple. També vol dir que estem recuperant la cultura crec que a la gent li agrada perquè és molt familiar.
P: Què li aporta la música?
R: Més cultura i plena satisfacció, orgull de que les nostres cançons triomfen.
P: Va pensar que tindria repercusió?
R: Mai, mai de la vida. Cantava al Sarau i no m’ho vaig pensar. Perquè de normal ací tenim la dansa i jo vaig pensar que de veritat a la gent l’agradaria.
P: Com duu la fama?
R: Jo no tinc fama, la poca que tinc, doncs molt bé, el que passa és que sóc una persona persona molt senzilla, imagina’t, ni tinc el carné de conduir.