Els alumnes de 1r d’ESO hem llegit el llibre, Llegendes del Sol i la Lluna de Carles Cano i hem tingut la sort de poder entrevistar-lo, ha sigut una experiència inoblidable.
El primer que farem és presentar al nostre protagonista:
Introducció i presentació de l’autor
Carles és un “xiquet” de 65 anys de València. Li agrada escruire, probablement perquè son pare de menut li contava contes.
Es va posar a escriure professionalment per una aposta amb un amic i també és professor.
És un autor espanyol, creador de literatura infantil i juvenil, a més a més, de ser un conta-contes molt conegut, també en la seua vessant més artística fa poemes i a voltes pinta i tot 😉
Hem de destacar que li agrada molt viatjar i a l’hora d’escriure aposta per la seua llengua, el valencià, però també pel castellà.
Ha rebut premis prou importants com el premi Lazarillo per llibres tan coneguts com T’he agafat caputxeta.
La nostra entrevista
P: Per què has volgut ser escriptor?
R: El primer que he de dir, és que la millor professió del món és ser escriptor, una vegada dit això, un amic i jo vam fer una aposta per presentar-nos a un concurs de contes, resulta que vaig guanyar l’aposta, això em donà molt impuls i vaig continuar escrivint.
La veritat és que he tingut molta sort perquè de seguida vaig publicar i tot comença a rutllar.
P: Quants llibres has escrit?
R: Més de 60 llibres, però no tots són novel·la, alguns són curtets i també faig poesia visual.
P: A quina edat vas començar a escriure?
R: A principi dels anys 80, estava entre els 20 i 25 anys.
P: Com es titula el primer llibre que vas escriure?
R: El primer llibre, que va ser el que vaig presentar al concurs, es deia Roseta i era una història d’un amor adolescent. Però el primer llibre que vaig publicar, que encara es pot comprar, encara està viu, és Les aventures de Potaconill a Bromera.
P: D’on treus les idees per a fer llibres? Què t’inspira?
R: M’inspire de cinc maneres diferents: a voltes em passen coses extraordinàries com quan vaig escriure, El xiquet que va apagar la Lluna, conte que s’inspira en un moment de vida entre el meu fill i jo. La segona, a voltes agafe els contes clàssics i els pegue la volta, com per exemple amb Caputxeta, de qui n’he escrit una dotzena de contes. Tercera manera, un encàrrec d’alguna editorial. La quarta, pense, o millor dit, agafe coses que no tenen res a vore i faig saltar una espurna entre elles. La cinquena, imagine una personatge i després aventures que li poden ocòrrer com a “la princesa Tot pa mi”.
P: Quin tipus de gèneres de llibres utilitzes més? Quin gènere, com a lector, és el teu favorit?
R: Literatura infantil i juvenil, són històries molt visuals, es caracteritzen així perquè jo sóc molt visual, tinc una herència de vore moltes pel·lícules de cine de quan era menut. Quasi sempre són humorístics, també tenen un toc líric i a voltes hi ha jocs de paraules, ja que m’agrada molt jugar amb elles, equívocs, dobles sentits…
Com a lector, m’agrada molt la novel·la negra i policíaca. Encara que ara estic llegint una novel·la històrica que vaig comprar-li l’altre dia a un autor a la Fira del Llibre, es diu El sanador de caballos.
P: Quin és el teu llibre més conegut? Qual de tots els llibres que has escrit t’agrada més?
R: El meus llibre més coneguts són: «T’HE AGAFAT CAPUTXETA!» (Té quatre premis i uns 100.000 exemplars) i CONTES PER A TOT L’ANY (200.000 exemplars , 100.000 a la República Dominicana)
P: Quin és el teu personatge preferit?
R: El meu personatge favorit dels meus llibres és PERICOT RODAIRE VOLTALMÓN, un viatger que viatja caminant cap arrere i que ha entrat en els països de la imaginació; i de la literatura popular, la Caputxeta, li he dedicat una dotzena de llibres.
P: Quin llibre és el que més has tardat en escriure?
R: El llibre que més he tardat a escriure es diu: EL PASSAT SEMPRE TRUCA A LA PORTA, i és una novel·la per a adults que tinc a mitges i no sé si sabré acabar-la alguna vegada.
P: A quins llocs has viatjat?
R: He viatjat al Japó, Marroc, a Portugal, França, Andorra, Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Grècia, Croàcia, Polònia, Rússia, Bielorússia, Austria, Egipte, Turquia,Guinea equatorial, Mèxic, Argentina… i este estiu viatjaré, si no passa res, a Colòmbia.
P: En quins altres llocs has treballat?
R: He treballat de fuster, de ta
llista en fusta, de cambrer, de professor de ball, de locutor de ràdio, de guionista de ràdio i televisió, d’escriptor, de contacontes i de professor d’institut.
P: Quants premis tens?
R: Tinc una dotzena de premis.
Carles Cano, a banda de ser un gran autor, és un conta-contes meravellós, va aprofitar la seua visita per contar-nos una història misteriosa i alhora divertida.
Moltes gràcies per la teua visita, Carles, esperem vore’t prompte.