Hui parlaré des del meu punt de vista sobre l’adolescència, tant en comportaments com en
descripcions subjectives que donen els majors sobre els adolescents.
En molts d’aquests comentaris s’empra gran nombre d’estereotips, com el de l’adolescent violent i desobedient, el que perd l’interés pels estudis, l’egoista que només pensa en si
mateix…
Quantes vegades hem escoltat en diferents llocs i persones que l’adolescència és una etapa en la qual el jove busca la seua identitat i es rebel·la contra l’educació rebuda fins al moment? L’adolescent és un ser desorientat, però què té això a veure amb la violència, l’egoisme i el desinterés dels joves?
Per exemple: si un xiquet agafa el telèfon i l’usa de manera incontrolada i violenta és un maleducat. I qui ho ha educat? Els seus pares. Per tant els pares no han sabut educar bé al seu fill o encara no l’han aconseguit del tot considere que gran part del comportament que destaquen els adolescents has sigut plantats anteriorment pels seus majors. Molts dels problemes que existeixen amb els adolescents són producte d’una mala educació a les seues cases. Una educació centrada en el «jo» i no en el «nosaltres» i només pensa en l’èxit personal de l’individu, que no premia ni valora l’esforç i per això no l’exigeix, que no inculca el respecte perquè no ho considera important… en fi, hem passat d’una societat en la qual el pare pega al fill a una en la qual el pare dóna sempre la raó al fill.
Condemne l’ús de violència per a l’educació, però considere que existeixen altres mètodes a part del pal per a imposar respecte i autoritat. El que és clar és que mentre s’educa, no es pot pretendre ser el col·lega del teu fill. Ja hi haurà temps després de ser amics i passar-ho ben junts prenent unes canyes o anant plegats de compres, però com diuen els alemanys «primer el deure i després la diversió». Per aquestes i moltes altres raons defensen als adolescents com a persones rebels i incontrolables cosa que jo no veig ni certa ni justa per part dels seus responsables.
Candela 3er ESO