Entrevista a Emili Altru, candidat per Compromís
P: Per què vols ser alcalde?
R: Perquè jo porte molts anys en l’àmbit cívic de la juventut i he anat adquirint llocs de certa responsabilitat, i pense que per a algú que s’estima el seu poble i que vol ajudar a la seua gent, el lloc d’alcalde és el més apropiat, doncs és el que té més autoritat i pot dirigir el seu municipi.
P: Què t’impulsà a ficar-te en la política?
R: Intentar ajudar a quanta més gent possible, millor. Jo pertanyia a una associació parroquial i ajudava a distints grups de persones. Sempre he tingut una vocació social, i en un moment donat de la meua vida, vaig decidir donar un pas més i involucrar-me en la política per a abarcar més persones.
P: Ser alcalde, es pot considerar un pas més per a accedir a un càrrec superior?
R: Jo no em plantege cap possibilitat que no siga ser alcalde de Burjassot. Compromís va fer un procés de primàries per a accedir a diputat autonòmic. Jo no em vaig presentar perquè no volia ser diputat, sinò alcalde del meu poble.
P: Per què es presenta vosté i no un altre?
R: Com ja he comentat abans, es va fer el procés de primàries, que era un procés obert on es podia presentar qui vulguera. Jo em presentí per a alcalde de Burjassot, i com ningú més volia ni es va presentar, vaig guanyar per golejada.
P: Quant de temps empra en els assumptes polítics?
R: De 24 hores que té el dia, li restes 8 per a dormir, de les que jo, com tinc insmoni, dorm 4-5, doncs la resta del dia, unes 19 hores. Tot el que faig ara té a veure amb la política.
P: Com duu la seua família el fet de que vosté es presente per a alcalde?
R: Això és com tot. Els meus fills són companys vostres, i no els veig tant com vulguera, més encara ara que estem en un procés d’eleccions municipals. Tenim els nostres horaris per a veure’ns i, això sí, intentem sopar tots els dies junts.
P: Considera que té un sou apropiat per al seu treball?
R: Sí. La qüestió no és que siga alt o no alt, això depén del que treballes tu. Una persona pot tindre un salari de 10.000 euros i ser una barbaritat o ser poc, i una altra pot guanyar 500 i ser poc o ser una barbaritat, si està tot el dia dormint. Jo considere que el meu salari és apropiat per al que faig ara.
P: Té pensat cobrir les pistes de futbol sala del Poliesportiu?
R: No tenim pensat cobrir eixes. El que sí tenim pensat es crear noves pistes en la part de l’estació de Burjassot, ja que crear un nou Poliesportiu seria molt car. Ara mateix no és una prioritat cobrir les pistes: a més, això no deuria ser un projecte aïllat, sinò que hauria d’anar acompanyat de més reformes.
P: Té pensat invertit diners en la gent jove? De quina manera?
R: Jo vaig ser membre fundador del Consell de Juventut, el qual no s’usa molt perquè la gent no s’implica o no el coneix. Tenim pensat donar beques als estudiants d’Erasmus, perquè viure a l’estranger és molt més car. A més, les necessitats de la gent de 25 anys, que també es jove però ja està disponible en el mercat laboral, no són les mateixes que les dels adolescents de 15-16 anys. Per als adolescents tenim pensat “complements” per a l’educació, que mai han de substituir el treball dels professors i directors.
P: Li agradaria ser un polític important en el seu partit?
R: Compromís és un partit xicotet. Tots ens coneixem i tots som importants, des dels polítics locals fins als diputats.
P: Ha pensat invertir en la neteja dels carrers?
R: Sí, la gent es queixa molt de la neteja de Burjassot. Aquest tema té dos parts: una curativa (si una cosa està bruta, s’ha de netejar) i una preventiva (invertir en educació per a que la gent no embrute).
En el cas de la curativa, la idea és netejar els carrers, usar els baldeos i arreglar els claveguerams, que depén d’ Aigües de València.
En el cas de la preventiva, el que volem és informar dels horaris durant els quals passen les brigades de neteja per a portar-se’n les deixalles (que són els dimarts i els divendres), de forma que així es treuen al carrer les deixalles eixos dies i no altres, per a que no passen massa de temps al carrer.
I eixes campanyes d’ educació, on es fan?
En els institus i col·legis bàsicaments, doncs els estudiants no són únicament usuaris, sinò també emissors i transmissors de la informació. Si jo aconsegueix que els estudiants coneixen els horaris de neteja, ells se’ls diran als seus pares i aquests ho sabran també.
P: Quant inverteixen en el carrer bici? Invertiran més?
R: El carril bici va costar en el seu moment 40.000 euros. No és molt, tenint en compte la llargària de Burjassot i que enllaça amb València i Rocafort. Ara mateix es té pensat invertir 30.000 més per ampliar-lo.
P: Els alumnes del col·legi Sant Joan de Ribera van haver de ser redistribuits en diversos centres de Burjassot pel mal estat de les instal·lacions. Què faria vosté al respecte? Què opina?
R: Cadascú té unes responsabilitats segons les seues competències. Jo sóc un polític local, i tinc unes competències. Després estan els polítics de la Generalitat, que entre les seues competències estan les de construir nous centres i mantindre-los en bon estat. L’ Ajuntament de Burjassot s’encarrega de mantindre’l també, però si el col·legi es cau, això és competència de la Generalitat. Jo no puc usar diners de Burjassot perquè estaria treien diners d’altres parts de les què sí tinc competència: serveis socials, guies d’educació… Al final es redueix a que els diners són finits, i s’ha de prioritzar en què usar-los.
P: Es porta un quants anys dient que es va a soterrar el tren amb destí Seminari-Ceu/Bètera. Arribarà eixe dia?
R: Sí, arribarà, però això és la bogeria del segle. Burjassot, que és allargat, està trencat per tres vies de comunicació: la Pista de Ademuz (que trenca el barri Espartero), la línia 1 en mig del poble (que tècnicament no trenca res, doncs a l’altre costat està l’Horta) i la mateixa línia al principi (que separa al barri de l’Empalme).
La Generalitat es va plantejar especular per a tindre diners: recalificar terres de l’Horta, fer-les edificables i, amb els diners obtinguts de les vivendes venudes, pagar el soterrament de les vies en Burjassot.
El cas és que no ho plantegen des de Burjassot-Godella, on realment hi ha problemes, sinò en la part de l’Horta, on no hi ha. Comencen per ahí, i quan queda una part d’uns 50 metres per a terminar l’enllaç, diuen que no tenen diners i no la fan.
Si ho feren, donarien vida a tot un barri perquè conectaria directament amb l’horta. El pas del tren és una barrera física, és perillós i has de creuar per un pont o per un túnel. Per a Compromís, una de les prioritats del nou Govern de la Generalitat ha de ser terminar el soterrament.
P: Per què totes les parades de Burjassot són zona A excepte Burjassot-Godella, que és AB?
R: No sabria dir per què, però hem demanat a la Generalitat fins a la sacietat que incloga tota Burjassot en zona A, perquè no té sentit tindre 3 parades en A i una altra en AB. És passar de 2,90 a 4 euros, molt més car.
Tenim uns dels serveis més cars de tota Europa, i encara que s’ha d’apostar pel transport públic, entenc la gent que diu que perd un metro, es posa a caminar i arriba al lloc abans de què l’altre metro hi siga a l’estació.
En Madrid i Barcelona tenen un millor servei (cada dos/tres minuts passa un tren), i si ho tinguèrem a València, la gent es plantejaria més usar el transport públic.
P: Com pensa vosté que es pot solucionar això?
R: Augmentant la freqüència dels trens i baixant els preus.
P: I de qui és competència?
R: De la Generalitat Valenciana. Aquesta té una entitat autònoma, Transports de la Generalitat Valenciana (TGV), que s’encarrega dels preus i és pública autonòmica.
P: Totes les subvencions que donen, a què van destinades? Com es distribueixen?
R: N’hi ha quatre tipus principals de subvencions: socials, educacionals, veïnals i de festes.
Com es distribueixen? Es demana a aquells que les demanen que, en una convocatòria pública, omplin unes bases, cosa per a la qual han de ser una entitat constituïda i presentar un bon projecte.
P: Vosté sap quant costa anar a València en metro? El considera car? És que no volen que hi anem?
R: Sí, 2,90 zona A, 4 euros zona AB.
Tremendament car.
No, ells faran els seus números i eixirà així. Però s’ha de diferenciar entre gastar i invertir. Tota inversió ha de tindre un retorn a la societat d’on manen els diners; un gast no té per què. El Govern de la Generalitat actual considera el transport públic com un gast; si ho considerara una inversió, s’adonarien de què hi hauria menys polució, menys problemes de tràfic, més lloc per a aparcar… Seria una millora en la qualitat de vida.
P: Per què és tan car llogar les instalacions del Poliesportiu?
R: Desconec els preus dels poliesportius dels pobles del voltant, però penseu que les instalacions esportives són de les despeses que més energia consumeixen del poble. Burjassot emplea dos millons i mig d’euros a l’any en energia. El que es fa amb les instalacions esportives (Poliesportiu, piscina coberta…) és fer un equilibri entre el cost que té i la funció social que realitza. No tots paguen el mateix, sinò en funció de la seua capacitat econòmica, se’ls subvenciona o no.
P: Quin és el % d’atur a Burjassot? Creu que millorarà? Creu que hi ha mesures que es poden prendre a nivell local per reduir-lo?
R: En estos moments haurà 5.200 persones. Sí, crec que millorarà. Sempre se poden fer mesures, a més a més a l’any 2013 es va aprovar una llei que limitava les competències als ajuntaments, entre elles les de fer programes de foment de l’ocupació. Nosaltres creem que això és un error i els que millor coneixen la realitat del poble per a que haja ocupació són els polítcs locals. El que passa es que hi ha que fer coordinació entre els diversos pobles. Per exemple, Burjassot no té polígons industrials, Godella sí que en té, però a canvi nosaltres tenim mà d’obra.
Burjassot és un poble de comerç, no un poble d’indústries. El nostre fort són els comerços locals perquè no tenim indústries, teniem una que era Canal 9 i l’han tancada.
P: Quins són per a vosté els tres problemes més importants d’Espanya?
R: És l’atur, un segon problema és la desil·lusió, perquè parles amb la gent i la gent està desil·lusionada davant la vida. I la gent està decebuda, tu parles amb la gent i està trista i per a mi això és un problema molt fort. Per a mi, un tercer problema es vore com gent jove que acaba una carrera que s’han format, que s’ha invertit uns diners en ells, són uns metges qualificats i excel·lents, i es van a Anglaterra o França a treballar.
P: Què penses sobre la corrupció?
R: Hi ha una frase per a mi i és: »Qui la fa la paga”.
Del partit que sigues, si has posat la mà on no toca, a la presó.
P: Què opina sobre la independència de Catalunya?
R: Que a la gent se l’ha d’escoltar i allò que siga bo per a la gent que es vote.
P: Què pensa dels partits Ciutadans i Podemos?
R: Per a mi, quasevol ideologia, en principi, totes tenen respecte, perquè jo no tinc la raó absoluta i probablement m’he equivocat en estos 4 anys. Jo crec que uns partits que aspiren a governar, han de ser realistes en les seues propostes. Jo crec que en la utopia, en la possibilitat d’una majoria absoluta, però tu també has de saber quals són les regles del joc.
Si tu vas amb propostes que saps que són irrealitzables, crec que això és mentira. No estic dient ni que Ciutadans ni Podemos estiguen dient mentires, però sí que crec que les ha vingut bé una realitat i és que la gent està farta dels dos partits que han governat Espanya i s’hi han trobat un espai.
També la gent ha de tindre una certa educació política, quan dic gent dic gent com vosaltres per a saber que t’estan dient com una realitat que es puga fer.
Així han hagut polítics que han dit: “voy a traer la playa a este pueblo”. Clar, eixe senyor és un mentider, però si n’hi ha gent que s’ho creu…
P: Quina és la vostra ideologia?
R: Som un partit d’esquerra, valencianista i ecologista.
P: Creu que te possibilitats de guanyar les eleccions?
R: Sí, si no em quedaria a ma casa. Altra cosa és que la gent confie en tu i et vote.
3r i 4t ESO.